PORTADA-Acampada5-1-1200x630.jpg
Line separator

GUILLEM AGULLÓ I SALVADOR

JOVE MILITANT DE MAULETS ASSASSINAT PEL FEIXISME

NI OBLIT

NIPERDÓ.

Guillem Agulló i Salvador era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice). També era membre de la grada ultra del Llevant Unió Esportiva Força Llevant.

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló es trobava a Montanejos, a l'Alt Millars, per vacances de Setmana Santa d'acampada amb uns amics, quan foren assaltats per un grup de joves feixistes al crit de «Sieg Heil» i «Viva España», i un d'ells li donà una ganivetada al cor, fet que li causà la mort. Els agressors van marxar cantant l'himne feixista espanyol «Cara al Sol».

Els familiars i les organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia espanyolista i feixista i que també sabien de la ideologia antifeixista de Guillem.Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.

Per l'assassinat van ser arrestats: Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez (àlies el Picha), José Cuñat (àlies el Pollo), Francisco Garcia (àlies el Mody) i Pedro Cuevas (àlies el Ventosa), aquest darrer com a autor material del crim. Tots formaven part del grup valencià d'extrema dreta «Komando Marchalenes IV Reich», denominació en honor del règim nazi.

En el judici del cas, celebrat a Castelló de la Plana l'any 1995, fou força controvertit i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació . El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets, que exercia l'acusació popular, es retirà del judici. Finalment el jutge sentencià al confés autor de la ganivetada, Pedro Cuevas «el Ventosa», a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després de la sentència.El jutge despolititzà el cas rebutjant el caràcter ultra de l'assassinatafirmant que fou una "baralla entre xavals".

Durant el procés judicial la premsa, encapçalada pel diari Las Provincias dirigit per l'ultra María Consuelo Reyna, engegà campanyes de criminalització de la víctima i dels col·lectius antifeixistes i independentistes als quals pertanyia Guillem.

Dels 14 anys de condemna a presó, Pedro Cuevas només en complí 4per bon comportament. L'any 2013 en l'anomenada "Operació Panzer", fou detingut novament acusat de pertinença a una xarxa neonazi, possessió il·lícita d'armes, robatori i diversos delictes contra la salut pública però fou absolt. A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà per les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol. Només va rebre 23 vots, el 0,34% del total de vots.

D'altra banda, el setmanari valencià El Temps al llarg de tots aquests anys, ha investigat i denunciat el vincle entre el principal grup neonazi que va aparèixer a València, els grups d'ultres d'extrema dreta del València CF i el grup neonazi espanyol Acción Radical.

FEM

JUSTÍCIA.