Line separator

CORONEL SANFELIU

MILITAR ESPANYOL CONEGUT PER LES SEVES CAMPANYES A CUBA I FILIPINES

JAUME SANFELIU I CODINA.

Jaume Sanfeliu i Codina va néixer el 1839 a el Prat de Llobregat. No va ser fins a anys més tard coincidint amb la mort del seu par que, es va traslladar amb la seva mare a viure al poble de Sant Martí de Provençals, actual barri de Barcelona, a un petit hostal conegut com l'"Hostal de la Meta".

Després de participar en les revoltes del 1856 i salvar-se de ser afusellat perquè era menor d’edat va iniciar la seva carrera militar. L’any 1858 amb només 19 anys va embarcar com a soldat voluntari cap a l'illa de Cuba, formant part del batalló de caçadors d'Isabel II.

Un any més tard a l’Havana va ascendir a cap segon. Al 1861 s’embarcà al batalló que estava destinar a format part de la brigada expedicionària per a l’actual República Dominicana, on les seves maniobres li varen concedir la creu honorífica de María Isabel Luisa. L’any 1863 va fer una expedició cap a Mèxic per tornar a l’Havana mesos més tard.

També a l’any 1963 el van ascendir a sergent primer i aquell estiu va sortir amb el batalló de campanya cap a Santo Domingo a la República Dominicana que anys abans havia aconseguit la seva independència. Allà va participar en diverses accions per expandir la reocupació espanyola de l’illa i va combatre una rebelió cada cop més important, alimentada entre moltes altres coses pel temor de que Espanya plantejava reintroduir l’esclavitud, ja existent a les colònies de Cuba i Puerto Rico.

 

Va participar en la presa dels forts de Santiago de los Caballeros -resistint al conegut fort de San Luís on per defensar-lo van cremar mitja ciutat-. Sota les ordres del general Gándara que també va ser el governant de l’illa, va participar a l’ocupació de diferents poblacions importants (San Cristóbal, Río Jara, Doña Ana) i a les lluites de Río Jaime i en els de Palmar de la Fundación, Guana del Paya, Guayaba de Barcés i la possessió de Baní. També va participar a la conducció de l’acció de Neyra i va sortir després en la divisió expedicionària de Montecristi, sota les ordres del general Primo de Rivera, i a les de Laguna Verde, Laguna del Rincón i els forts de Puerto Plata.

 

En aquestes maniobres va caure malalt i va marxar a recuperar-se a l’illa de Cuba. Les seqüeles d’aquesta guerra van ser la destrucció de múltiples ciutats i camps de conreu (a excepció del tabac) i per altra banda la demostració als puertoriquenys i cubans que Espanya podia ser derrotada.

A inicis de 1864 es va incorporar al batalló Montecristi, al servei de la campanya, però a finals d’aquest any i perquè havia complert la seva estança militar va ésser retornat a Espanya. Per aquest motiu, va ser destinat al batalló provincial de Tarragona i després al regiment de Toledo, passant de guarnició a Barcelona. Al 1869 va ser destinat al regiment d’infanteria de Sevilla, però després va passar a l’exèrcit d’Ultramar amb el batalló de voluntaris caçadors de Barcelona. A Cuba va participar contra les captures de material bèl·lic i diferents reses.

 

Moltes operacions li van valdre l’obtenció de grau de capità i la declaració de benemèrit de la pàtria. Posteriorment, li varen atorgar la creu vermella del mèrit militar de primera classe. A la zona de Santa Gertrudis a Cuba, va resultar amb dos contusions d’arma blanca, però es va poder beneficiar de l’enemic d’un canó i una bandera insurrecta, a més de matar en combat a mariners que es destinaven a embarcar amb els generals insurrectes.

Pels seus mèrits de guerra va ser portat al batalló de caçadors de Pizarro, que es trobava a Puerto Príncipe. Més tard, va passar a Nuevitas amb l’objecte de protegir els torreons de la part est, organitzant la contraguerrila a les ordres del coronel Armiñán, causant moltes víctimes dels insurrectes d'aquesta zona.

Al 1874 va ser l’encarregat de l’organització de la contraguerrilla denominada Gíbaros, passant al batalló de voluntaris catalans. Les ferides de diferents accions li van permetre estar sis meses de llicència a Espanya. Tornant a Cuba, va ser ascendit a tinent coronel, després de diferents campanyes, però el recreuament de les seves ferides anteriors li van fer retornar a la península al 1876, quedant reemplaçat a Catalunya, i després al regiment d’infanteria de Burgos. Destacat a Tremp va ser sota el comandament militar, però va ser destinant finalment a l’exèrcit de Cuba.

Al 1879 va desenvolupar la subinspecció dels batallons de dipòsit de Catalunya, a més del càrrec de comandament militar de Terrassa. Després passaria a la Seu d’Urgell, i més tard a Reus. Destinat a l’exèrcit de Filipines, va ser governador del cinquè districte de Mindanao. Al 1888 es va retirar, a viure a Sant Martí de Provençals, morint al 1899. A Barcelona en el carrer on va viure, l’antic carrer Méndez Núñez, al 16 d’agost de 1927 li varen atorgar el seu nom, que es troba ubicat al districte de Sant Martí, al barri del Clot. Va ser nombrat fill emèrit i predilecte de Sant Martí de Provençals morint al 1899 a Barcelona.

Per altra banda, la imatge presentada fa referència a l'escultura o monument al Coronel Sanfeliu. Va ser durant la transició democràtica, al 1976, quan va ser encarregada a Manuel Àlvarez una escultura com a reconeixement de la ciutat davant ésser el pratenc que de més alta graduació militar de tota la historia conegut com a Coronel Sanfeliu va ser un militar molt important per l'Estat Espanyol.

 

Va participar activament en la guerra de Cuba, va ser governador a les Filipines, va fer campanyes a Santo Domingo, així com va ocupar el càrrec del comandament militar de Terrassa. Després passaria a la Seu d’Urgell i més tard a Reus. Va ser un personatge especialitzat en la contrainsurgencia i la repressió dels moviments d'alliberament dels pobles on combatia, sent el braç executor de les polítiques colonials i imperialistes de l'Estat Espanyol l'àmbit militar. Tant va ser així que li van atorgar el màxim guardó militar de l'època la “Cruz del Mérito Militar”. 

FORA EL CORONEL.